Si el seguimient físic aconseguit ha estat un èxit, no ho ha estat menys el que es feia via Internet, aconseguit gràcies a la nostra presència en les xarxes socials i la difució per vídeo streaming en directe, especialment durant la Catosfera. Tal i com expliquem  al bloc de Cink, ens trobem dades com aquestes:

- Segons Twirus, l’hashtag #cdigital2010 va ser  el més utilitzat en castellà el dissabte i el cinquè més popular en francès (al no tenir el català com a idioma reconegut, la majoria dels tuits en català van ser reconeguts per l’eina com si haguessin estat escrits en francès).
- Segons l’eina de monitorització de tweets de D-noise, més de 1.500 missatges (no mesura més enllà) de 306 usuaris van ser taggejats amb #cdigital2010,  als quals caldria sumar altres com els que es poden treure de la cerca Catosfera. Un volum ampli  que va multiplicar la conversa dels més de 300 assistents físics a la trobada.

- Però ningú va voler quedar-se fora de l’esdeveniment. Gràcies al senyal de vídeo en streaming que ens va portar Agora News, el CDigital 2010 es va poder veure des de qualsevol lloc. D’aquesta manera, 1.549 usuaris únics van realitzar 6.506 visites al streaming que va repartir, en total, 77.974 minuts de vídeo, i que va ser consultat  des d’Espanya, Alemanya, Mèxic, Argentina, Xile, Perú, Colòmbia, Suïssa, Regne Unit i França.

En fi, tot un èxit que ha desbordat qualsevol previsió que no pot més que animar-nos per començar a pensar ja en el CDigital 2011.

¿T’animas a ajudar-nos?

Carlos Blanco llença l’interrogant de si el debat internalitzat ha de ser públic o privat al ús particular de les empreses. Ricardo, explica que la primera implementació a Catalunya ha sigut en una entitat bancària i el seu funcionament intern ha sigut tan bo que ho volen extrapolar al servei dels seus clients. “El més important és saber el que el client vol i, per tant, serveix perfectament com un anàlisi quantitatiu”.

Tota estratègia empresarial 2.0 depèn del objectiu que es persegueixi, afirma Francisco. Es pot donar a conèixer una marca a través de les xarxes socials de manera plana pel simple reconeixement. Però si es vol anar més enllà i saber de què es parla i quins continguts es generen hi ha múltiples opcions més. Com per exemple, generar una comunitat a través d’una xarxa pròpia empresarial.

Les xarxes socials (Facebook) són perilloses? Cal tenir en compte que no es tracta d’una adversitat, són les regles que ens toca jugar i, per tant, hem de endinsar-nos-hi. Carlos es pregunta com influeixen en la reputació empresarial. I en la ponència s’ha comentat que la gent pensa i no es tonta. Les coses sorgeixen espontàniament. I tanmateix, el principal fre de la innovació és el comandament mig, per això, els camins acaben tallats. Aconseguint així perdre visibilitat. Cada vegada tenim més diversitat i no hem de dubtar en que aniran apareixent les eines més sofisticades per abastir-nos. “És cert que existeix por i és evident que aquesta consciència s’ha de canviar. En Internet parlaran d’una marca hi sigui present o no, per això, la nova mentalitat recau en saber escoltar i pensar en com reaccionar davant d’aquest panorama. La predisposició a voler millorar és un factor clau per guanyar en reputació digital”.

En aquesta ponència liderada per Marc López, hi participen Jose Antonio Donaire (PSC), Carles Puigemont (CIU) i Ignasi Llorente (ERC). Donaire comença distingint els polítics 2.o de la política 2.0. Un polític 2.0 ha de ser responsable del que diu i ha de passar d’un model de comunicació unidireccional a un model bidireccional. Han de tenir diu, un missatge personal diferent del partit mantenint amb aquest una certa concordança. Creu que la xarxa no serveix per a decidir i defensa la democràcia deliberativa davant de la participativa. L’efecte 2.0 vol dir “i si els ciutadans comencem a construir discursos fora de l’entorn polític?” ja que la societat és capaç de generar un nou discurs.

Carles Puigdemont diu que amb “cativistes” han volgut dialogar amb la societat i generar una eina al servei de la ciutadania, encara que recalca que això està per veure. El desafiament definitiu és saber si les eines 2.0 serviran per recuperar el prestigi de la política. D’aquí pocs anys assegura però, hi haurà una nova manera de participar, de dialogar i una nou instrument pels ciutadans per vigilar els seus representants polítics.

Ignasi Llorente declara que no creu que s’hagin d’utilitzar aquestes eines per recuperar el prestigi de la política i dels polítics sinó al contrari “els polítics hauran d’anar despullats davant de la ciutadania” i d’aquesta manera la ciutadania els podrà jutjar tal i com són. Els partits polítics, explicita, han d’evolucionar i adaptar-se als nous canvis, canviar la forma de comunicar, de recuperar, de recollir idees, de créixer políticament i intel·lectualment ja que no adaptar-se és desaparèixer.

“Independenment de formar part de un partit, i de representar-lo a la xarxa, podem participar d’altres comunitats que no hi tenen res a veure”. Amb aquestes paraules Jordi Vilanova, el moderador de la taula Catalanisme i apoderament ciutadà: una societat en xarxa, ha obert una ponència en la que han participat Xavier Mir, Àngel Colom, Agustí Esparducer, Pere Aragonès i José Rodríguez.

Agustí Esparducer  ha explicat l’evolució del projecte 10mil.cat. Captació a través de grups al Facebook, difusió a partir de blocs, i finalment arribar a Internautes gràcies al bon posicionament als cercados. Per la seva banda, Pere Aragonès ha afirmat que el s.XXI la política serà 2.0 o no serà, i que les xarxes socials permeten democratitzar la informació i internacionalitzar el catalanisme.

Xavier Mir al seu torn ha dit que el catalanisme amb el tema de l’apoderament no hi té res afer. Aquí del que es tracta és de parlar d’independentisme i apoderament ciutadà, ja que només aquesta causa és capaç de mobilitzar la gent. José Rodríguez, en canvi, ha enfocat l’activisme des d’un punt de vista de participació política, afirmant que no tot el ciberactivisme català es centra al voltant del sobiranisme, i ha posat com exemple el cas de l’editorial conjunta en defensa de l’Estatut.

Finalment, l’Àngel Colom ha posat ènfasi en l’ús de les eines 2.0 per a conseguir les metes que ens haguem marcat. Tot i així ha reconegut que té dubtes sobre si aquest empoderament té la força suficient, i a més diu que hi ha el perill de tancar-se en la virtualitat i oblidar la realitat.

La formació s’ha convertit en element clau per emprendre? Carlos Blanco, destaca que no té res a veure i l’emprenedoria és bàsicament una actitud.“Emprendre no és només crear una empresa, sinó convertir una idea en realitat i assumir els riscos”. Això si, la formació necessària és la que es busca.  Javier Martín esmenta que “un no es pot permetre fracassar, aporta experiència però alhora de la veritat, cal donar-ho tot. Tenir el convenciment i la entrega suficient per a que un projecte funcioni”. Però a que ens referim quan diem “entrega’t al 100%”? En els negocis no hi ha mitges tintes. Cal motivació i dedicació. “Es tracta de buscar una inspiració que et faci sostindre una actitud compromesa”, explica Pau.

A Espanya, si fracasses, et trobes amb un “ja t’ho vaig dir” i si, en canvi, triomfes et diran “jo vaig tenir la mateixa idea fa 5 anys”. I es que el valor, el fracàs, l’actitud… que ho sustenta? Carlos Blanco ho aglutina dient que rodejar-te d’un equip amb energia positiva és fonamental. I la sort acaba sent en una presa de decisió que es reforça amb esforç.

Convertir una idea en realitat és el principi d’un emprenedor. Tots estem d’acord en que la societat canvia a passes gegants i des de la Catosfera es dóna ànims als emprenedors que volen innovar. Ja ho sabeu, emprendre és actitud!

Micro pagaments, crisis publicitària, edicions de pagament. Durant la primera part de la taula s’han repassat molts punts que han estat tractats a l’inici en la intervenció d’Escolar, que ha presentat un escenari inicial molt negatiu a nivell empresarial tot i que animava a reinventar els mitjans. Janquim, per la seva part, ha repassat la situació que viuen, en especial en el que ell ho està vinculat, el portal 3cat24.cat. desprès d’això, i de manera contundent, Janquim ha aportat una sèrie de millores o punts en els que el periodisme pot encara progressar, fet que a suscitat un gran interès per part de la taula i els assistents.

Albert Jordana ha intentat introduir com viu aquesta situació de canvi i revolució des d’un mitjà local, com és VOTV, i com s’estableix una relació diferent amb la seva audiència, de major proximitat, diferent i amb el pas al TDT. Finalment, i abans d’iniciar-se el debat, Pau Llop ha donat la seva visió com a “emprenedor social” i una mirada diferent cap al periodisme, més enllà del negoci, reflexionant cap a un mitjà com a ONG on es desfacin les cadenes del negoci. “Els periodistes hem de tornar a preocupar-nos per la gent i no per la industria que tenim darrera”, afirmava.

El moderador, Toni Ibañez, inicia la sessió reflexionant entorn les xarxes socials. I és que, és ben cert, que estan a l’ordre del dia i són el nou espai públic emergent on s’exerceix la llibertat d’expressió i de reunió. També, fa referència a grups de facebook com exemple de ciberactivisme. Hi ha però, persones reticents que veuen perillar els seus interessos empresarials o el seu estatus socials. I per tant, els hi costa acceptar el protagonisme de les masses.” Els analògics repatanis són uns suïcidis romàntics” afirma. “Les velles estructures queden obsoletes, amb les xarxes socials la nostra autonomia personal creix.”

Lucia Calvo, dinamitzadora de les campanyes del CCCB, conjuga participació en el blogs. És a dir, és partícip de les eines 2.0. Teresa Fèrriz, és la directora de LletrA, un projecte de la UOC per la recerca de la llengua i la literatura catalana a la xarxa. I precisament, es tracta de la pàgina més visitada de la xarxa. A la taula, també hi es present la Conxa Rodà, coordinadora de projectes del Museu Picasso de Barcelona i, en l’actualitat, du a terme un projecte 2.0 molt interessant. Ressalta el canvi cultural que ha suposat la entrada de les noves tecnologies al món en general.

Lucia Calvo comenta que en el CCCB s’ha treballat molt en funció de l’activitat i les xarxes socials han anat variant en funció d’aquestes i que encara estan en fase experimental. Teresa Fèrriz, explica com el projecte LletrA va néixer a la Universitat i està dirigit a estudiants de Literatura Catalana. El seu paper és seleccionar els millors continguts que es generen, més que una funció únicament de publicitat. “Tractem d’enllaçar els contingut presencials  a una digitalització virtual.” Intentant adaptar-se a les noves eines s’han acostat a les xarxes socials. En aquestes han tractat de no ser referencials sinó que han posat en marxa allò que els mètodes tradicionals no els permetien. Conxa Rodà, discrepa amb el moderador, explicitant que no creu que “idiotes” són els que no estan a la xarxa. Diu que s’ha de respectar, que és una opció tan vàlida com qualsevol altra. Creu que tothom experimenta i aprèn cada dia amb el 2.0. Al museu Picasso sabien que volien fer una entrada integral a la xarxa però sostenible. “Un del reptes més clars era com enllaçar la part presencial amb la presencia virtual com també aprendre a definir de manera qualitativa les xarxes socials.” Incorporant al procés creatiu l’objectiu final del museu: implicació integral de tota la organització a les xarxes socials.

En definitiva, els ponents han fet més referència als processos que als resultats finals. La importància ha recaigut en com es construeixen les estratègies en l’entrada de les xarxes socials. Definint el camí ha seguir, fent que formi part integral i natural del tarannà quotidià. La web 2.o és un canal de comunicació més que conjuga noves fórmules d’obertura i coneixement al nostre entorn.

Però, preguntem-nos, quin ha de ser el control sobre aquest mitjà? “La censura és totalment defensable i, de fet, ha de ser-hi. És important, alhora de comunicar, establir uns límits i protegir els drets d’imatges. El respecte comença per aquí, i les barreres han d’existir” afegeix la Marta.

I com podem aprofitar aquesta revolució? “La web aprofita el vídeo per aproximar-se als lectors. El vídeo no es guanya el medi internet, és un mitjà més” ens afirma la Marta. El Xavier Güell també hi afegeix ”si els joves creixen en un món audiovisual, perquè no donar-los la informació en aquest mitjà?” I l’Albert segueix dient que “El contingut sempre guanya en funció del medi en que es visualitzi.” I realment “el vídeo ja és una manera de comunicar-se quotidiana”.

El vídeo i l’entreteniment, qualitat o quantitat? Al servei de l’audiència? En definitiva, les comunitats són molt importants. El que fa Internet és que et connecta molt ràpidament i fàcilment amb els teus coneguts. A més és fàcil trobar massa química de gent a qui els hi agrada el mateix que tu, afirma Xavier Güell. Albert Garcia afegeix que no ens podem oblidar de les comunitats no oficials ja que a vegades acaben sent més importants que les comunitats oficials creades per la mateixa marca. “El futur implica que podrem consumir els continguts audiovisuals on ens doni la gana”. Marta Kalho ressalta però que el més important perquè la gent ho visiti i per crear comunitat és que el contingut sigui bo, ja que és aquest el que sempre guanya, sigui quin sigui el format.

És evident que la xarxa suposa un repte i una oportunitat per l’entreteniment i els continguts audiovisuals. Veure en directe el que t’interessa és la tendència a la que estem anant. ¡Connecta’t!

Les dades aportades pels cercadors d’Internet demostren que els espais socials s’han convertit en líders a la xarxa, en especial aquells que són capdavanters en els mercats locals. Tuenti, per exemple, és la pàgina amb més trànsit d’Espanya, i de fet, és la pròpia xarxa la que deriva trànsit als altres sites. Aquest fet comporta que xarxes socials generin dades les quals s’indexen als cercadors, però en el cas de Tuenti, Moyano ha afirmat que ells creuen que cada vegada hem de ser més pudorosos amb la nostra privacitat i per tant han tancat la possibilitat de que Google indexi informació provinent de la seva xarxa. Segons ell, quan més segur se senti l’usuari millor, ja que Internet és el lloc on som més cautelosos amb les nostres dades personals. Exemple d’això és que a Tuenti el 95% dels usuaris escullen la forma de privacitat més restrictiva i que la mitja d’amistats per usuaris no supera els 40 amics.

Moyano ha defensat el model localitzat de xarxes socials. El cap de comunicació de Tuenti ha afirmat que Internet no està dominat per grans corporacions californianes si no per empreses enganxades als territoris. En aquest sentit, Tuenti no té intenció de internacionalitzar el seu model. Creu que encara tenen molta feina a fer en aquest mercat i que són rellevants quan són propers. Les xifres així ho corroboren, i Tuenti supera clarament altres xarxes socials de caràcter internacional com ara Facebook. Respecte la implantació a Catalunya, Moyano ha afirmat que durant l’any 2009 el territori espanyol amb més creixement va ser aquesta comunitat autònoma. A les dues semanes d’implementar la traducció al català van conseguir 45.000 usuaris nous, i ara es mouen al voltant dels 60.000.

Ernest Benach defineix la Catosfera com les jornades més importants del 2.0 i reflex de com creix la comunitat catalana a la xarxa. La relació a la xarxa, més aviat que tard, acaba necessitant una trobada presencial. La identitat de la nació catalana a la xarxa és plural com el país. Diu que hem de tenir una estratègia pròpia que ha de començar per la llengua. El català, afegeix, és una llengua que resisteix, i per tan ha de tenir un pes important a la xarxa. Creu que, per sort, la xarxa té molts menys complexos que la mateixa societat i això acaba tenint una presencia real: una presencia virtual que és molt més gran que el pes demogràfic dels nostres parlants. Afirma que la identitat digital s’ha d’anar construint des de tots els àmbits, no només des de les administracions.

Afegeix que s’equivoquen els que veuen en la política 2.0 l’única manera de fer campanya electoral. Els que així ho pretenen s’equivoquen ja que a la xarxa s’hi ha de ser, no s’ha d’utilitzar, i això en any electoral és complicat. El canvi del 2.0 no és tan un canvi d’eina sinó que és un canvi d’ús, un canvi en la manera de fer, un canvi en la mentalitat. Pels representants polítics són una bona eina per ser més propers. Les eines 2.0 poden ajudar a humanitzar la política perquè aquesta propicia el seguiment de la política i el diàleg, el debat i la tan famosa participació ciutadana, ens condueix a una democràcia més directa on no sols analitzem als nostres representants sinó que també influïm, debatem i podem aconseguir canviar moltes coses.
La nova dinàmica de debat entre polítics i representants requereix també una ciutadania responsable, més implicada en el funcionament de la democràcia. La bona salut d’aquesta depèn de tothom. Saber utilitzar les eines 2.0 ha de ser per a tothom un exercici de responsabilitat en favor del bé comú. Hem de pensar en el bé col·lectiu i no pas en el bé personal, conclou.

Imatge: 1001Medios